SINOPSIS VÍDEO GALERIA LA PREMSA DIU EL PÚBLIC DIU

 

main


Sinopsis

la gran A…ventura

( història d’un Pallasso )

Marcel Gros, Pallasso d’ofici, fa una visita guiada a través del seu univers particular en forma d’autobiografia esbojarrada

Amb les actuacions estel·lars d’un gran paper platejat… un cubell d’escombreries… un viatge a bord d’una A majúscula… la camisa del papa… el mim… el faquir… 

Espectacle multi-còmic mini-mèdia, indicat única i exclusivament per tothom.


Vídeo

Galeria


La premsa diu

Domingos do Principal 2015:

“La gran A. ventura” do clown catalán Marcel Gross é a indiscutíbel gañadora nas votacións do público de Domingos do Principal 2015

Rematou Domingos do Principal 2015 , o festival de teatro familiar promovido polo Concello de Pontevedra e coordinado por Teatro Akatro.

4846 espectadores gozaron dos distintos espectáculos durante estes sete domingos que durou o festival.

Nesta edición como nas anteriores, o público puido dar a súa opinión sobre os espectáculos e sobre a organización a través dunha papeleta de valoración.

As papeletas de votación están estruturadas de tal xeito que  votan por separado os maiores e os menores de trece anos. Mentres os maiores usan unha táboa do un ao dez, os pequenos marcan nuns cadros onde elixen entre: Non me gustou nada, gustoume pouco, gustoume bastante, gustoume moito.  Tamén hai un espazo reservado para críticas e suxestións que usan tanto grandes como pequenos.

Esta iniciativa tivo unha gran acollida entre o público que se achegou domingo tras domingo ao teatro facendo así o ciclo máis dinámico debido á súa participación e fomentando o espírito crítico nos máis pequenos.

Nesta edición  o espectáculo mellor valorado  tanto polos maiores de trece anos como polos menores de trece anos foi “La gran A ventura “ do clown catalán Marcel Gross. Con 9,88 e 9,61 puntos de media respectivamente.

—————————————————————–

 «La gran A…ventura (història d’un pallasso)», de Marcel Gros.

Aquest espectacle és la història d’un pallasso, sí. Però la història del clown Marcel Gros (Manresa, 1957) és molt més allargada. Són trenta anys de trajectòria, bona part dels quals, en solitari, a la pista o a l’escenari, com passa en aquesta ocasió.
L’experiència de Marcel Gros beu de diferents àmbits, tant per a primers espectadors com per a veterans, des de la seva faceta inicial de cantant (Orquestra Mandarina) fins a integrant dels primers grups d’animació de carrer apareguts durant l’últim quart de segle passat, o com a fundador i creador d’espectacles de la companyia Teatre Mòbil.
El solatge i la fusió d’aquesta experiència és present en aquest espectacle, ‘La gran A…ventura’, que captiva tots els públics des del primer moment perquè Marcel Gros es proposa explicar una història des de l’òptica del pallasso de vocació, però sense prescindir, subtilment de petits coneixements universals i educatius que, en una narració amb ajudes interactives de l’auditori, manté l’interès permanent acompanyant-se d’elements tan senzills com efectius, per la seva màgia, gràcies als efectes de llum i de so i, sobretot, la imaginació que Marcel Gros va activant progressivament en els espectadors.
Ell en diu “espectacle multicòmic minimèdia” i això podria fer pensar que utilitza recursos d’alta sofisticació tècnica. Ben al contrari. Les eines de Marcel Gros són tan artesanals com per exemple un gran rebrec de paper platejat que l’obre l’espectacle, una escombra que perd el raspall, un cubell màgic d’escombraries, inflables que es converteixen en barret, en barba o en un sabre de faquir, una A majúscula que primer és petits però que després es fa gegantina i que serveix per fantasiejar un viatge des del fons del mar a l’infinit de l’espai, una camisa de súpertalla del pare on s’encabeix un Marcel Gros infant… i la força de la paraula sempre, durant una hora, amb aires poètics com a colofó de l’espectacle.
Marcel Gros respecta els seus espectadors, sobretot els que estan en procés de maduresa. Però no fa una distinció evident entre uns i altres. Fins i tot els tracta de “vostès” a tots, com si, en comptes de ser un pallasso català nascut al Bages fos un pallasso nascut en un indret de França on el tracte de “vostè” i de “tu” marquen una barrera a vegades infranquejable.
A Marcel Gros, com tants pallassos de raça, només li cal el nas vermell i la franquesa, una mica d’ingenuïtat barrejada amb un pols de picaresca i una mica de salsa d’ironia que s’empara en picades d’ullet a l’actualitat present en la vida dels més grans: les retallades, la crisi, el do de tenir feina, les hipoteques, la caixa d’attrezzo per La Caixa, i també un joc lingüístic amb transcripció fonètica com per exemple la tirallonga de topònims de diverses ciutats nord-americanes transformades en significats catalans quotidians. Tinc la sensació que tots, grans i petits, quan s’acaba, encara en voldrien més. Marcel Gros és un d’aquests pallassos que, si el teatre català no el tingués, s’hauria d’inventar.

CLIP DE TEATRE. Poliorama / Andreu Sotorra

———————————————————————————-

LECCIÓN DE PAYASO

la gran a… ventura
Teatro Bretón. 33º Festival de Logroño. 14 de octubre de  2012
Aventura empieza por A. Como aprender a andar al azar. Como amar a amigos alegres. O como admirar el arte de actuar. La A es una letra importante porque, además de servir para escribir palabras hermosas y pronunciarlas con cara sonriente, es la primera que aprendemos los niños en la escuela. De la mano de la A vienen luego las demás vocales y todas las consonantes hasta formar el abecedario completo, porque solo con aes no se podrían decir cosas bonitas como maestro o payaso, ni otras más raras como ministro o espiritrompa. La A es una letra muy importante, sí, pero también las demás lo son, incluso la W, que siempre dice cosas tan extrañas. Cualquier berzotas se daría cuenta de que las letras, todas y enteritas, no se pueden recortar, por la sencilla razón de que no entenderíamos nada de nada. Esa lección nos la enseñan en el colegio, aunque faltemos hoy. Y también en el teatro, aunque no siempre trabajen profesores tan graciosos como Marcel.
Marcel Gros es un payaso con nombre de payaso, nariz de payaso, zapatos de payaso y corazón de payaso. Te hace reír y jugar, te hace inventar y volar. Y todo lo hace con una A gigante, una A roja y blandita como un juguete hinchable, que le sirve de ventana, de cohete, de barco o de montaña. Es ?La gran A… ventura?, una gozada para niños y mayores que todavía no tengan la cabeza completamente cuadrada. Él mismo es un niño grande y su escenario se parece al cuarto de cualquier niño pequeño. Tiene de todo: tiene un cielo lleno de nubes de colores, un mar para ir a América a la academia de astronautas y estar de vuelta a la hora de la cena, un campo de flores y una pista de tenis, el Sol, la Luna y las estrellas, globos, muchos globos y pañuelos, un precioso pez azul libre y amaestrado y un extraterrestre tristón…

Yo, de mayor, quiero ser niño como él. ¿Dónde se estudia eso?
Jonás Sainz / Diario LA RIOJA

———————————————————————————–

“La gran A…ventura”, de Marcel Gros, es inconmensurable, casi perfecto. Un enorme payaso con un intensísimo trabajo…

El ingenio ni se enciende ni se apaga con un interruptor.
El ingenio está siempre presente en las mentes privilegiadas.
Ese es Marcel Gros. Hace grande lo sencillo.
Como debe ser.

- Isidro Rodríguez.El Mundo del espectáculo teatral. abril 2012

———————————————————————————–

Crónica-Diario de Feten 2012.

Teatro Jovellanos
Marcel Gros – La gran A…ventura – www.marcelgros.com
Marcel Gros es uno de los grandes payasos actuales. Payaso de palabra pero también payaso visual.Maestro del juego escénico y de la manipulación de objetos, de la palabra inteligente, de la crítica certera.En sus más de 30 años de fértil trabajo, primero formando parte del Teatre Mòbil y después ya en solitario, ha conseguido un dominio pleno del escenario y una empatía inmediata con el espectador chico, joven y adulto. Tiene un poder hipnótico, con un perfecto sentido del ritmo y te hace sonreir y reir, te sorprende y te hace pensar. La función del Teatro Jovellanos, la primera vez que actúa en Gijón, fue memorable. El público entregado y Marcel Gros como siempre haciendo las delicias de los espectadores, una comunión perfecta. Al final de la función Marcel situado en la puerta de entrada fue despidiendo y compartiendo con todos-as y cada uno-a de los espectadores.No deje de ver cuando menos un espectáculo de Marcel Gros, inmediatamente se sentirá mucho mejor.Tiene un pero, crea adicción, pero es de la sana.
Texto : Ferran Baile i Llavería.JOVE ESPECTACLE

———————————————————————————–

dissabte 1 d’octubre del 2011 Regió7       7D EL PERSONATGE DE LA SETMANA

Marcel Gros
Una interpretació de la condició humana

El pallasso manresà que va rebre el Premi Bages de Cultura arriba als trenta anys de professió, vint dels quals cavalcant tot sol
Entre la veritat de la seva cara i la mirada del públic només s’interposa un nas vermell subjectat amb un cordó elàstic que fa transparent l’artifici
És un pallasso amb tota la dignitat que es deu a la paraula, però fins i tot si es dignifica al màxim, la paraula queda curta per definir les seves propostes
Fa set anys i mig, en una entrevista en aquest diari, Marcel Gros deia: .no accepto la definició de pallasso que fa el Fabra: “bufo de circ, persona que pel seu capteniment poc seriós i inconsistent no mereix esser tingut sinó com un objecte de divertiment”. Fabra, que no sabia que era un bufo ni un circ, admetia “pallasso” com a qualificatiu despectiu. Recolliré firmes per canviar-ho, perquè quan algú diu “pallasso” a un altre no l?esta desqualificant, sinó que es desqualifica a si mateix..
No sabem si ha estat a causa de les signatures que va anunciar que recolliria o per altres raons, però el cert es que el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, continuador del de Pompeu Fabra, ja recull com a primera definició de .pallasso. la següent: .artista còmic, maquillat d’una manera exagerada i abillat estrafolàriament, que representa pantomimes bufes, fa acrobàcies, interpreta musica, etc., especialment en un circ..
El diccionari continua fallant, o potser generalitza massa: Marcel Gros no es maquilla .exageradament.. El seu estilisme facial es troba ben allunyat de la imatge tòpica que veiem reproduïda als cartells dels circs. Entre la veritat de la seva cara i la mirada del públic nomes s’interposa un nas vermell, subjectat, a mes a mes, per un cordo elàstic absolutament visible, de tal manera que proclama l’existència de l’artifici. Amb tanta transparència, es realment improbable que Marcel Gros provoqui a ningú cap atac decoulrofòbia, transtornpsíquic definit com la por irracional als pallassos, que els experts i els grups de teràpia dels pacients associen a l’excés de maquillatge, capaç de convertir-se en una mascara inhumana i, en conseqüència, aterridora. No es aquest l?estil del nostre protagonista, que va començar la seva trajectòria artística com a cantant i com a actor de teatre, i que quan surt a l’escenari interpreta el seu personatge amb les eines de l’actor: el gest, la mirada, les paraules i la manera de dir-les… Li faria nosa l’excés de noses.
Va néixer a Manresa l’any 1957 i va ser un nen de barri que jugava al carrer a Valldaura, fill d’un vidrier d’ofici que, quan sorgia l’ocasió, tocava en orquestres de ball (.quan li vaig dir que em volia dedicarà l’espectacle, em va dir que era l’afició mes cara que hi havia, i em va recordar que el dia que havia fet mes diners va ser quan es va vendre la trompeta.). D’adolescent s’espavilava per estar en grups de rock i altres entreteniments artístics, i passada la mili, sense abandonar de moment el lloc de treball en una oficina del Banco Popular, va embolicar-se amb uns companys a posar en marxa el grup de teatre al carrer El Setrill. En aquells temps, a traves dels nous ajuntaments democràtics, Catalunya estava descobrint totes les possibilitats de l’espectacle a l?aire lliure en unes vies publiques que es volien reconquerir per al gaudi popular, després d’haver permès que el cotxe les fes seves en exclusiva.
Les inquietuds de Marcel Gros no s’acabaven aquí. També va actuar amb l’orquestra Mandarina, i diu que presentar les cançons li agradava mes que cantar-les. El 1984 va ser un dels tres creadors de la companyia Teatre Mobil “que continua existint” i el 1991 va decidir prendre el risc i emprendre l?aventura de l?espectacle individual; per això ara esta celebrant trenta anys als escenaris i vint de treball en solitari, de marca personal i característica. Abans, però, havia tingut una experiència transcendental: la participació, a Roma, en un seminari sobre tècniques de circ dirigit per Willi Colombaioni, un personatge que el va fascinar. .Colombaioni em va ensenyar que tot allò que m’agradava fer tenia un nom: pallasso .. I va decidir tirar-se a la piscina, no sense aprofundir en les tècniques del clown per mitja de Pierre Byland i Philippe Gaullier. Meravellosament boigva ser el nom delprimer muntatge, escrit, dirigit i interpretat per ell mateix. Deu anys mes tard, el 2001, guanyava el Premi Bages de Cultura, instituït per Òmnium Cultural i decidit per un jurat de personalitats que van demostrar que tenien una mentalitat oberta, i que amb el guardo estaven dient: entre broma i broma, aquest artista posa en escena un discurs que mou a la reflexió i que no ens deixa indiferents. Segons l’acta de la deliberació, el jurat va decidir que els seus espectacles .no solament fan riure, sinó que també signifiquen una interpretació de la condició humana, de manera que esdevenen una visió universal i sempre valida de la nostra pròpia existència..
Ara, quan s’han complert trenta anys de la primera vegada que es va enfilar dalt d’unes xanques i va formar part d?un espectacle de carrer a les festes de la Mercè, ha decidit celebrar-ho amb un muntatge d’escenari a la seva ciutat, sota el títol deLa granA… ventura»,batejat així perquè una gran lletra A domina l’espai escènic. .La A es l’inici de totes les paraules que porten bon rotllo, com l’amor, l’amistat o l’aventura., diu. I l’escenari ha estat el del teatre Kursaal, en la porxada del qual el recordem parlant a la càmera per introduir el documental sobre la recuperació i rehabilitació de l’edifici. L’escenari lògic per a aquest autor, director i actor manresà que interpreta el paper de pallasso sense circ en els espectacles que han anat omplint els seus anys de màxima autogestió creativa: una dotzena per a tots els públics i quatre d’especificament adreçats al públic adult. Als quals s’afegeix ara aquestaA… ventura que ell mateix defineixcom un .espectacle multicomic minimedia, indicat únicament i exclusivament per a tothom ., per celebrar el trentè .universari. fent una .visita guiada a traves del seu univers particular., segons el material promocional.
Hi ha pallassos que fan mes o menys gracia (i de vegades, por) com a interludi còmic entre els números del domador i l’equilibrista en un circ tradicional. N?hi ha que articulen un espectacle de circ al seu voltant, com el català Tortell Poltrona. I hi ha Marcel Gros, que s’aventura pels escenaris sense cap altra defensa que el nas vermell subjectat a les orelles amb cordons mes que visibles i alguns objectes que la seva imaginació va transformant. Es un pallasso amb tota la dignitat que es deu a la paraula, però fins i tot si es dignifica al màxim, la paraula queda curta per definir les seves propostes. Acceptem-la, però, fins que no en trobem alguna de millor.
Xavier DomènechMANRESA

———————————————————————————————–

Marcel Gros celebra els seus trenta anys com a pallasso

Marcel Gros, el pallasso manresà, va actuar ahir a la sala gran del teatre kursaal de Manresa per celebrar els seus trenta anys damunt dels escenaris i davant la gent i la terra que l’ha vist créixer.
Amb l’obra La gran A…ventura ,una barreja de les seves millors creacions, Marcel Gros porta als escenaris els seus trenta anys d’experiència amb una obra on ens proposa endinsar-nos en el seu món amb una simbologia i un llenguatge propis.
L’espectacle va omplir l’aforament i va embadalir tan als més petits com als més grans. Aquest espectacle familiar va durar una hora i mitja, que ben segur que es va fer curta per tothom, fins i tot per al propi pallasso, ja que es nota que actuar és la seva passió.
Escrito por noeliacarmona el 25/09/2011

El públic diu

Ayer te vimos en Piedrasblancas, Asturias. Illán tiene 3 años, algunas cosas no las entendía pero luego a la salida estuvimos recordando las escenas y rehaciéndolas entre los dos y nos reimos mucho. A el le gustan las letras y creo que fue lo que mas le llamó la atención, tus grandes letras y lo útiles que son. A mi, me vino de fábula desconectar y sacar a mi niña interior a disfrutar.

Que seas muy feliz, tanto como nos haces sentir a nosotros, bendito payaso.

Ana Alonso

——————-

Hola Marcel

tuve la suerte de ver tu espectáculo \”La gran A…vemtura\” el viernes (en Amorebieta). Enhorabuena por tu excelente trabajo.  Mi hijo de 9 años, al que nunca le han simpatizado mucho los payasos, disfrutó muchísimo,  hasta creo que ha cambialo su punto de  vista. Niños y adultos lo pasamos genial.

——————–

Yo también hago teatro y escribo algún que otro guión cuando me lo permite la cotidianidad.

En mi humilde opinión conseguiste lo que yo busco siempre en mis \”historias\”: divertir,  sorprender y emocionar.

Un beso.  Rosane

——————–

Buenos días Marcel,
El domingo estuve viéndote en Santurtzi. Era la primera vez que iba al teatro con mi hija de 3 años y la verdad es que disfrutamos mucho, creo que la madre más que la hija.
Me encantó la simplicidad de los objetos que utilizabas y como los transformabas en naves espaciales, extraterrestres, barcas, etc. Excelente trabajo de imaginación. Y me emocionó el final del sol, la luna y las estrellas.
Por eso quería escribirte, para darte la enhorabuena. Y espero que mucha más gente disfrute con tu trabajo.
Un saludo
Irma Arriandiaga Basarte

——————-

Acabo de ver su espectáculo: la gran Aventura, en logroño. He ido a felicitarle a la salida y decirle lo mucho que me reido.

Pero se me ha pasado decirle, que esta tarde, después de muchos días, he dejado en el olvido los problemas y me he reido y jugado…como lo hacían mis hijos, los tres juntos. Así que GRACIAS.
Vanessa Ferrer

——————-

“Ostres, a mi que no m’agraden els musicals, quan ha començat la Gran A…ventura m’hauria agradat que els números musicals duressin toooot l’espectacle”
Elisenda

——————-

ENS HO VEM PASSAR MOOOOOOLT BÉ !!! TAN ELS NANOS COM NOSALTRES VÀREM RIURE MOLTÍSSIM, SOU UNS KRACKS !!! CADA UN AMB LA SEVA FEINA !!!!!

——————-

Una maravilla de espectáculo. Lo he visto en Calahorra y me he emocionado. Necesarios los payasos casi más para adultos que para niños. Gracias

Traductor: