Marcel Gros: “No em vull posar límits”

El pallasso manresà, de 68 anys, repassarà la seva trajectòria artística i vital amb una exposició que arrenca aquest dimarts a l’Espai Plana de l’Om, on oferirà entre divendres 20 i dissabte 21 de març tres funcions d’un muntatge fet a mida per a públic de totes les edats

Marcel Gros mostrarà a l’Espai Plana de l’Om imatges, moments, pensaments i objectes recopilats al llarg de la seva trajectòria vital i artística / Jordi Biel

Pepa Mañé Vall de Vilaramó
Manresa17 MAR 2026 6:30
Actualitzada 17 MAR 2026 8:59

Un bolo és un bolo. Dos bolos són una gira. Tres bolos són ja un tour en majúscules. Així ho verbalitza el pallasso Marcel Gros (Manresa, 1957) que, amb una exposició (que s’estrena aquest dimarts) i tres funcions divendres 20 i dissabte 21 de març a l’Espai Plana de l’Om de Manresa, anuncia l’inici d’una gira de comiat: Passi-ho bé i moltes gràcies! Però, abans de l’arribada a la meta, «encara hi veig moltes corbes», apunta; per afegir tot seguit que: «on estic millor és a l’escenari, i hi continuaré fins que pugui. No em vull posar límits». L’afirmació arriba just després d’haver actuat aquest diumenge a Sant Fruitós de Bages i de tenir també funció el proper diumenge a Igualada. «Aquesta feina, va com va. Ara hi ha moltíssims més grups i el jovent trepitja fort. És lògic que siguin l’alternativa, però em tiba molt l’escenari», reitera qui porta 45 anys de trajectòria amb el nas vermell i un humor intel·ligent, ple de jocs de paraules.

Foto /JORDI BIEL

Una exposició i tres funcions a Manresa

Marcel Gros, pallasso!!! és l’exposició que es pot veure des d’aquest dimarts i fins diumenge (de 17.30 a 20.30 h) a l’Espai Plana de l’Om. S’hi aplegaran des de dibuixos d’infants fins a fotos amb Jango Edwards o Pepa Plana. I oferirà tres funcions, dins la programació d’Imagina’t, d’un espectacle amb el mateix títol que confeccionarà a mida segons el públic que s’aplegui al mateix Espai Plana de l’Om divendres (20 h) i dissabte (12 i 17.30 h).

Quin any, el 1957!

L’any 1957 va ser el de l’inici de la comercialització del Seat 600, el de l’Sputnik donant la volta a la Terra i el de la inauguració del Camp Nou. «Va ser un any interessant», diu Marcel Gros del seu any de naixement. I va néixer justament un 22 de novembre, el dia de la festa dels músics, i el seu pare que, a més de fer de vidrier, tocava en una orquestra, va haver de córrer per arribar a la clínica Sant Josep.

El nen de la pilota

El component exhibicionista del pallasso li va sorgir ben aviat a Marcel Gros. Va anar al circ amb els pares, li va tocar una rifa i, en sortir a recollir la gran pilota del premi, es va entrebancar i va caure de cul. Diuen que, en comptes d’avergonyir-se, va repetir el gest en veure que havia fet riure a la gent. «Ja vaig ser una mica famós perquè a fora, en veure’m, em deien: ‘mira, el nen de la pilota’».

Un Barri Sèsam en català?

A principis dels anys 80, va iniciar-se en el teatre de carrer amb la companyia El Setrill; i després va fundar amb Teatre Mòbil, amb Atlià Puig i Jordi Girabal. Llavors, amb l’olesà Quimet Pla, de Comediants, havien de protagonitzar a TV3 «una mena de Barri Sèsam en català», tenia títol, Mandarina Quima, i fins i tot decorats. Però el projecte no va prosperar. Encara ara, quan es troben tots dos, exclamen: «quina sort que no ho vam fer! Haguéssim quedat marcats!».

«Mai he estat sol»

En quedar-se sense feina, va muntar un espectacle amb el guitarrista Ferran Compte, «i vam triomfar». Així va arrencar la seva trajectòria en solitari: «però mai he estat sol, sempre he trobat complicitat en el públic, les paraules i els objectes». Ha creat una vintena d’espectacles que ha portat arreu de l’estat i, entre altres premis, el novembre passat li van reconèixer la seva trajectòria als premis Zirkòlika. Un punt àlgid de popularitat el va tenir amb els seus monòlegs d’actualitat humorística als programes Paral·lel (TV3) i Cosas que importan (TVE).

Notícies relacionades i més

«Fer riure és molt seriós»

El manresà admet està en un punt en el qual «l’edat i les aventures sanitàries, algunes de serioses, em comencen a fer mirar enrere, i porto aquests records a l’escenari. Explico la meva biografia, autèntica, per capítols, però amb un punt exagerat perquè, com a pallasso, he de donar espectacle». I per a totes les edats, cadascú amb la seva lectura, perquè, com bé diu, «fer riure és molt seriós».

enllaç a la notícia: ESCENA_Regió7