Viatjar a un univers a priori desconegut i acabar acariciant-lo, endinsar-te en un món que, per desconeixença, consideres llunyà, i entendre que és dins teu. Camins que Marcel Gros va fer descobrir al públic assistent al teatre de la Garriga – El Patronat, el passat diumenge 29 de novembre.
El clown manresà va convertir l’escenari del teatre garriguenc en el Planeta M. Art, l’univers interior que tots tenim i que, poc a poc, va anar desgranant amb la seva poesia quotidiana i el seu característic humor. Un recorregut pel món interior a través de la música, la paraula i la imaginació.
Un espectacle de la més alta qualitat que, amb una senzillesa i aparent simplicitat, t’apropa a la complexa esfera de l’art propi, l’art amagat que rau en el nostre interior. A través de diversos gags, el pallasso ens mostra com les presses del dia a dia i l’omnipresent i aclaparadora tecnologia, converteixen aquest art en inaccessible. Una lliçó per als més petits, però també per als adults, que Marcel Gros aconsegueix transmetre de forma clara i amena, amb humor, ironia, sons i paraules.
Al llarg d’una hora, el públic assistent al teatre va aprendre i gaudir a parts iguals. De fet, tot i no vestir amb els accessoris típics d’un pallasso, el manresà va mantenir l’essència dels clowns, la capacitat per aixecar rialles constants. Així doncs, més enllà de despertar aquest artista interior que tothom posseeix, va despertar també els riures de tots els presents.
És curiós com, a través d’objectes inanimats, quotidians i considerats irrellevants, Gros crea un imaginari col•lectiu on l’expressió plàstica pren tot el protagonisme construint històries que s’entrellacen fins a conformar el planeta art.
Aquest darrer treball de Gros és, sense dubte, una demostració del seu domini de les arts escèniques, ja no només de la interpretació, sinó de la mimetització amb el públic i tot el que l’envolta. Marcel Gros és la viva imatge de l’art.
Una crònica de Júlia Oliveras