Crítica de Iolanda G. Madariaga
Marcel Gros és un gran pallasso: viu en la “dimensió pallassa”, una dimensió paral·lela des de la qual pensa el món i ens el presenta en peces d’una hora escassa. En el seu darrer espectacle viatja al planeta M.Art. No es tracta d’un viatge a un planeta llunyà sinó d’una passejada pel quotidià posant-se les ulleres de la creativitat. Des d’aquesta perspectiva, transforma els objectes comuns en formes d’expressió plàstica amb les que juga i construeix petites històries. Hi ha també el deambular per l’escenari amb el gest maldestre del pallasso, el joc de paraules, els embarbussaments… Amb un molt d’improvisació, perquè al darrera hi ha moltes taules, construeix un món, ara absurd, ara surrealista i sempre divertit. Marcel Gros explota grans troballes d’altres espectacles i també construeix nous ready-mades, seguint l’estela d’un altre Marcel (Duchamp) per endinsar-nos en un univers Dadà endolcit. És serveix de tota la poètica de l’objecte trobat que combina amb gràcia amb “manualitats” i una immensa imaginació. L’espectacle és una engrescadora invitació a viure l’art, a fer art, més que no pas a contemplar-lo. Passejar pel planeta M.Art de la mà de Marcel Gros és un sa exercici per muscular la creativitat que embadaleix a petits i grans.